Categorías: Oci

Un quadre de Júlia Peraire fins ara inèdit amplia el coneixement artístic del corpus de Ramon Casas

ACN Barcelona – El descobriment d’un quadre fins ara desconegut de Ramon Casas, un retrat de la seva parella i musa Júlia Peraire, ofereix una nova aproximació al corpus artístic del pintor. En possessió fins ara d’una família madrilenya, el quadre se subhastarà a la casa Setdart a mitjan març. El llenç permet reconstruir el procés intel·lectual i artístic de Casas cap a la seva obra mestra, la icònica ‘La Sargantain’, una de les més cèlebres i provocadores de l’art català del segle XX, que forma part de la col·lecció del Cercle del Liceu. En declaracions a l’ACN, la directora i cofundadora de Setdart Marina Pelegrí constata que el quadre a la venda “té una desimboltura i una espontaneïtat que no es veu a ‘La Sargantain’, que té una definició molt gran”.
La casa de subhastes va descobrir el quadre –‘Retrat de Júlia Peraire’- en una col·lecció privada, d’on no havia sortit des que la família va adquirir la peça. Els propietaris només sabien qui n’era l’autor i que estava signada de l’any 1910, però en desconeixien l’origen. És Setdart qui es posa en contacte amb Adrià Codina, el representant dels hereus de la família Casas, que n’ha certificat l’autenticitat.

L’estudi, però, ha anat més enllà i Codina defineix el llenç com “una versió prèvia a la coneguda obra que posseeix el Cercle del Liceu”. En aquest sentit, Codina situa la pintura en l’any 1906, i diu que és habitual que els pintors firmessin les obres amb una data molt posterior al moment en què les havien pintat. “L’estudi confirma que no, que la data ha de ser anterior a 1910 i que Cases, com molts altres artistes, firmaven i signaven molts cops les peces quan les venien. Era una pràctica habitual en cases, perquè fins i tot quan el Liceu va comprar ‘La Sargantain’, no estava signada ni datada, la va signar i datar ell després”, assevera Pelegrí.

L’afirmació, però, ha aixecat polèmica a la institució barcelonina, que l’ha qüestionat i ha volgut deixar clar que només hi ha una versió de ‘La Sargantain’, la que tenen en propietat.

Amb tot, l’aparició de l’obra fixar la vista en el retrovisor i reconstruir el procés intel·lectual i artístic de Ramon Casas fins a la creació de la seva obra mestra. Tot i mantenir un format gairebé idèntic al de la versió definitiva, aquest llenç mostra una Júlia Peraire captada amb una llibertat cromàtica i amb audàcia compositiva. En aquesta versió, la musa posa sobre una mítica cadira francesa de color turquesa —adquirida pel pintor a París l’any 1900— i revela detalls que Casas decidiria modificar o velar en la versió del Cercle del Liceu, com la posició de les mans o el perfil del rostre. Segons consta en el certificat d’autenticitat que ha fet el mateix Adrià Codina, és una “versió prèvia que anticipa la càrrega sensual i provocativa de la figura femenina; és el pas decisiu que precedeix el seu zenit expressiu, assolit plenament a ‘La Sargantain’”. L’expert destaca que aquesta troballa confirma la metodologia de Casas de treballar per aproximacions successives en els seus projectes més ambiciosos.

La construcció de la dona moderna

L’obra, segons Pelegrí, no és només un retrat, sinó la construcció simbòlica de la dona moderna. L’anàlisi tècnic i estilístic la situa a l’epicentre de l’idil·li inicial entre el pintor i la seva musa, consolidant Peraire com l’eix central de l’imaginari modernista de Ramon Casas.

De fet, segons la cofundadora de Setdart, Júlia Peraire es va convertir en la “peça clau de l’obra de Casas”, la seva font d’inspiració i eix vertebrador de la seva obra. Es va conèixer el 1906 i tenia un origen humil. Segons la responsable de la casa de subhastes, Peraire s’allunyava del típic retrat burgès, era una dona “diferent”. “Representa la dona moderna en aquesta època. Són retrats que no tenen cap sensibilitat, sinó que són passionals, es veu la dona forta, amb caràcter, una aportació interessant i diferencial per a aquesta època”, conclou.
 

Entre 100.000 i 150.000 euros

La subhasta per a l’obra ja s’ha iniciat a un preu de 40.000 euros. L’estimació de venda final, que es coneixerà el 18 de març, se situa entre els 100.000 i 150.000 euros, malgrat que aventura que serà una “sorpresa fins on arribarà”. Sense concretar noms, assegura que institucions i museus catalans i estrangers ja s’hi han mostrat interessats.

Redacció

Entradas recientes

L’arribada dels agents d’IA transforma les prioritats tecnològiques de les empreses

La intel·ligència artificial està entrant en una nova fase dins de les empreses. Després d'uns…

51 minuts hace

Fetico negociarà una pujada salarial del 16% per a més de 240.000 treballadors d’ANGED

La Confederació Sindical Independent Fetico ha presentat aquest dimecres les principals línies de la plataforma…

55 minuts hace

La formació en IA guanya pes entre els treballadors espanyols i el 73 % dona suport al fet que l’empresa la impulsi

- Espanya figura entre els mercats amb més predisposició dels treballadors a rebre formació en…

2 hores hace

El 97% dels espanyols considera insuficient la resposta del Govern a la crisi de Ceuta

La resposta del Govern davant la crisi que travessa Ceuta des de finals de juliol…

3 hores hace

La Sala Morocco reuneix música i solidaritat a favor de Fundación Recover

La Sala Morocco de Madrid obrirà les portes a les 20.30 hores del divendres 18…

4 hores hace

Nou manual de suport per a tribunals de selecció de personal dels ajuntaments

Manual de suport als tribunals de selecció de personal en governs localsLa Diputació de Barcelona…

4 hores hace

Esta web usa cookies.