Un crim sense restes: el misteri de Diego Vargas
El 11 de maig de 2020, Diego Vargas va realitzar una trucada perduda a la seva suposada parella comercial, Luis B., amb l’objectiu d’informar-li que ja havia arribat al punt de trobada. No obstant això, aquest seria l’últim acte conegut de la seva vida. Amb el pas del temps, ni el seu cos, ni el seu vehicle, ni el seu telèfon han tornat a ser vistos. Pròximament, Luis B. s’asseurà al banc dels acusats davant del tribunal dels jurats a l’Audiencia de Barcelona, enfrontant-se a càrrecs d’homicidi per la mort de Vargas i per haver ocultat qualsevol rastre del crim.
Una relació compromesa
Diego i Luis es coneixien des de 2017 i la seva relació, tant personal com professional, estava marcada per tensions a causa d’una deuda econòmica que Vargas reclamava constantment. El matí del 11 de maig, després d’unes converses telefòniques tenses, van acordar reunir-se per resoldre les seves disputes relacionals.
Els esdeveniments del dia fatídic
Diego va arribar a la nau industrial on Luis l’esperava amb el seu Audi A4. Aproximadament a les 11:01 del matí és quan es va registrar la darrera comunicació de la víctima, que ha estat definida pel fiscal com l’últim moment de vida conegut. Després d’aquesta trobada, els informes indiquen que Luis va acabar amb la vida de Diego, tot i que no hi ha testimonis i, crucialment, el cos del difunt mai no ha estat trobat.
Una falsa coartada
Es sustenta que després de cometre el crim, Luis va intentar simular que Diego seguia viu. Així, va utilitzar el telèfon de la víctima per enviar missatges de veu, i va abandonar el mòbil intencionadament a Gavà, mentre que ell tornava a la nau industrial. Els Mossos d’Esquadra han apuntat a la pandèmia de COVID-19 com un factor que facilitava la ocultació del cos, disminuint el trànsit i, per tant, l’observació de testimonis.
Un judici complicat
Malgrat que no hi hagi un cadàver, la fiscalia assegura que el cas es pot jutjar amb solidesa. Les proves es basaran en anàlisis de comunicacions, posicionaments telefònics, imatges de càmeres de seguretat, i altres indicis. El jurat haurà de determinar si és possible demostrar un homicidi sense la prova física més evident. La condemna demandada pels fiscals és de 15 anys de presó, així com altres mesures de llibertat vigilada i ordres d’allunyament amb la família de la víctima.
- Et Recomanem -
