Les prestacions de la Renda Garantida baixen a 41.500 el 2025 i la majoria les cobren dones

ACN Barcelona – Les prestacions de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) van davallar l’any passat fins a 41.500, amb 82.219 beneficiaris, segons dades del Departament de Drets Socials i Inclusió obtingudes per l’ACN. Ambdues xifres són les més baixes des de l’any 2020 i encadenen tres anys de retrocés, segons el departament, tant per la millora de l’ocupació com per l’aparició l’any 2020 de l’Ingrés Mínim Vital (IMV) estatal i els seus successius increments. Una baixada d’expedients de l’RGC que ha estalviat a la Generalitat 37,7 milions d’euros l’últim any. Més del 60% de les titulars d’aquesta prestació són dones, i el percentatge és encara més alt entre els menors de 23 anys, on vuit de cada deu beneficiàries són noies.
Des de l’any 2022 el nombre de prestacions i de beneficiaris de l’RGC es redueixen anualment. La caiguda entre aleshores i l’any passat és de més de 14.000 expedients, un 25% menys de prestacions. I pel que fa al nombre de beneficiaris (un mateix expedient beneficia els convivents menors o dependents del titular), el 2025 se’n compten prop de 40.000 menys, dels 122.000 de tres anys enrere als 82.200 del 2025, amb xifres rodones.

Sobre la disminució del nombre d’expedients, fonts del departament indiquen que cal interpretar-ho amb relació a la irrupció de l’Ingrés Mínim Vital (IMV), que atorga el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions des de l’any 2020, i més concretament als increments d’aquesta prestació econòmica – fruit tant de l’augment dels llindars com dels complements associats-, que han provocat que alguns perceptors de l’RGC de la Generalitat deixin de complir els requisits d’accés en superar el llindar de renda establert.

El segon factor que assenyalen des de Drets Socials és l’evolució positiva del mercat de treball. La millora de les xifres d’ocupació ha comportat la suspensió d’expedients de RGC, detallen, ja que es poden extingir quan la situació laboral es manté durant més de 12 mesos.

Malgrat tot, les recents dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) sobre població en risc de pobresa l’any 2025 la situen en el 24,8%, un lleuger repunt respecte de l’any anterior i trenca així la dinàmica decreixent que va començar el 2021.

714 euros de prestació mensual, un 22% que el 2024

Pel que fa a l’import mitjà de la prestació mensual, el darrer any ha experimentat un important creixement d’un 22%, passant de 585 euros el 2024 a prop de 714 euros el 2025. Sempre segons el departament, el factor més rellevant dels darrers increments ha estat l’actualització de l’Indicador de Renda de Suficiència (IRSC), el que estableix el nivell d’ingressos sota el qual es considera que no es pot viure amb dignitat i que permet accedir a prestacions socials com la RGC. Un indicador que ha crescut a raó d’un 8% des del 2023 i que a 1 de gener d’aquest 2026 està fixat en 801,85 euros. La prestació mitjana de la renda garantida no arriba a aquesta darrera xifra, ja que no totes les prestacions reben l’assignació màxima, entre altres raons per les deduccions dels qui tenen contractes laborals a temps parcial o per les deduccions dels qui ja perceben l’IMV estatal.

Tot i la revalorització a l’alça de la prestació d’acord amb l’actualització de l’IRSC, la caiguda del nombre d’expedients va fer que la Generalitat s’estalviés l’any passat gairebé 37,7 milions d’euros (un 9,5%) respecte a l’any 2024 en aquesta partida. En concret, l’import anual destinat el 2025 va ser de 355,3 milions d’euros, lluny dels 393 milions de l’any anterior i encara més dels 429 que s’hi van destinar l’any 2021 (un 17% més).

El rostre femení de la RGC

L’RGC és una pensió no contributiva vigent des de l’any 2006 a Catalunya que té per objectiu assegurar que les persones o famílies en situació de pobresa tinguin “els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixin”, és a dir, “prou ajuda econòmica per poder fer front a les despeses essencials derivades del mateix manteniment o del de les persones de la unitat familiar o de convivència”.

En aquest sentit, a finals de desembre, la consellera Mònica Martínez Bravo va oferir detalls sobre el perfil actual dels beneficiaris d’aquesta renda en una resposta a una pregunta que se li va formular al Parlament de Catalunya. De l’anàlisi dels perceptors (titulars de l’ajut) per trams d’edat i sexe, es desprèn que la pobresa té rostre femení a Catalunya, si més no pel que fa al pes de les dones que sol·liciten aquesta prestació. Fins a un 62% de les titulars de la RGC l’any 2025 són dones. Un percentatge, el de dones amb RGC, que és encara més alt entre el grup de menors de 23 anys, en què fins a vuit de cada deu beneficiàries són noies. Pel que fa a edats, el grup social que rep més prestacions -a 2025- són les persones de 55 a 64 anys, encara en edat laboral.

Més d’un terç de les persones amb RGC tenen menors a càrrec. Una dada que ajuda a entendre la diferència entre els titulars de la RGC (41.500 el 2025) i el nombre mitjà de persones que se n’acaben beneficiant (amb 82.219). Pel que fa al temps durant el qual les persones es beneficien d’aquest ajut públic, actualment la mitjana és de gairebé 5 anys i mig.

500 RGC per cada 100.000 habitants

Segons la resposta parlamentària de la consellera, actualment hi ha beneficiaris de la renda garantida en 766 municipis catalans, és a dir, al 80% dels municipis. Pel que fa a la ràtio de persones amb aquesta prestació cada 100.000 habitants, és de 500, però amb diferències territorials importants. Al Bages, per exemple, la ràtio és de 900 casos, la més alta de Catalunya i a força distància de les següents, un grup de comarques amb una ràtio superior a 700: la Noguera (758), el Montsià (746), el Baix Penedès (726) i l’Alt Camp (702) i el Berguedà (701). A l’altre extrem de la taula se situen territoris com la Vall d’Aran (ràtio 112), la Cerdanya (159), el Pla de l’Estany (197) o la Segarra (241), que presenten les ràtios més baixes.

Pel que fa a municipis de més de 20.000 habitants, la taxa és especialment alta a Manresa (Bages), l’única ciutat d’aquestes dimensions on la ràtio supera el miler (1.324 casos per cada 100.000 habitants). Amb més de 800, hi ha municipis com Blanes (Selva), Amposta (Montsià), Salt (Gironès) i Pineda de Mar (Maresme), i entre 900 i 1.000, Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), Calella (Maresme) i Manlleu (Osona). Els municipis metropolitans de Sant Joan Despí, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern no arriben a la ràtio 200.