La vaga mèdica paralitza el 80% de l’activitat programada als hospitals

Al voltant del 80% de l’activitat hospitalària programada va quedar suspesa durant els primers dies de la vaga de metges —incloent-hi consultes, proves diagnòstiques i cirurgies no urgents—, segons les dades que gestionen alguns sindicats.

Les dades desglossades per comunitats indiquen que a Galícia, el primer dia, es van cancel·lar 6.900 consultes hospitalàries, 5.400 d’atenció primària, 13.200 procediments en total, 250 intervencions quirúrgiques i 625 proves complementàries. A la Corunya, més de 1.300 consultes i 82 proves diagnòstiques van quedar sense fer en una sola jornada, juntament amb 52 cirurgies suspeses

A la Comunitat Valenciana, els serveis sanitaris van comptabilitzar 8.000 consultes cancel·lades, 6.000 proves ajornades i 206 operacions suspeses, dades que confirmen una paralització gairebé total de l’activitat programada. Aragó va superar el 50% de cirurgies cancel·lades, mentre que als hospitals de les Balears el seguiment va arribar al 100% en serveis clau com Anestèsia

El conflicte, que ja suma quatre vagues al 2025 —maig, juny, octubre i desembre—, ha posat de manifest el deteriorament del diàleg entre metges i Ministeri. Les organitzacions professionals parlen de “manca de voluntat negociadora”, “deslleialtat” i “orelles sordes”, denunciant que després de més de 60 reunions no s’ha produït cap avenç substancial i que el contingut de l’esborrany roman pràcticament intacte des de la seva presentació inicial. El CESM exigeix retirar el text i reiniciar la negociació “des de zero”, considerant que el document no reconeix ni la càrrega laboral ni la responsabilitat clínica del col·lectiu

L’impacte de la vaga s’agreuja pel context epidemiològic, davant l’augment de casos de grip que ha derivat en una major afluència a urgències on molts ciutadans hi han acudit per la impossibilitat d’accedir a la seva atenció mèdica programada. Els serveis d’emergència han operat amb menys recursos a causa dels serveis essencials imposats, una situació descrita pels professionals com a “crítica” en alguns hospitals.

Mentrestant, les llistes d’espera quirúrgica, que ja registraven 832.728 pacients al juny de 2025, podrien augmentar. Tal com va advertir el conseller de Sanitat de Galícia, Antonio Gómez Caamaño, l’acumulació d’activitat suspesa “generarà una tensió realment terrible els pròxims mesos”.

L’anunci dels sindicats de convocar una vaga mèdica indefinida a partir del 27 de gener de 2026 situa el SNS davant un escenari sense precedents recents. Si no hi ha un gir en l’estratègia ministerial, des d’alguns sectors s’adverteix que el sistema podria afrontar un col·lapse assistencial prolongat que afectaria molts pacients, acceleraria la migració de facultatius i aprofundiria la crisi de confiança entre metges i Administració.