Justícia per les germanes de Terrassa assassinades: El pare s’enfronta a 14 anys de presó

La Fiscalia acusa el progenitor d’haver sotmès les joves a matrimonis forçats i a un clima de pressió familiar que va acabar amb el tràgic crim que va commocionar el Vallès.

La Fiscalia ha sol·licitat 14 anys de presó per al pare de les dues germanes de Terrassa assassinades al Pakistan el maig de 2022, un cas que va commocionar Catalunya i que continua sota investigació judicial a Espanya. El ministeri públic considera que el progenitor va sotmetre les joves a un clima continu de control, intimidació i pressió familiar que va acabar derivant en la seva mort.

Segons l’escrit d’acusació, el pare està acusat dels delictes de tracta de persones amb finalitat de matrimoni forçat, maltractament habitual i coaccions. Per aquests mateixos fets també s’enfronta a una petició de 14 anys de presó un dels seus fills, mentre que per a un altre germà la Fiscalia demana una pena de vuit anys.

Les dues germanes, que vivien a Terrassa, haurien estat obligades a casar-se amb cosins al Pakistan. Amb el pas del temps van intentar reprendre la seva vida a Catalunya i separar-se dels seus marits, una decisió que va generar fortes tensions dins de la família.

Un viatge al Pakistan que va acabar en assassinat

El 2022 les joves van viatjar al Pakistan després que familiars les convencessin amb el pretext d’una suposada malaltia de la seva mare. Un cop allà, segons la investigació, diversos familiars les van assassinar en el que es considera un crim d’honor després que expressessin la seva voluntat de divorciar-se i començar una nova vida.

Els fets van tenir lloc el 20 de maig de 2022 a la localitat pakistanesa de Nothia. La justícia del país asiàtic va arribar a processar diversos familiars, inclosos alguns germans, però finalment van quedar absolts després del perdó dels progenitors i per falta de proves.

Ara la justícia espanyola intenta depurar responsabilitats pel paper que hauria tingut el pare en la pressió exercida sobre les seves filles i en l’organització dels matrimonis forçats que van marcar la seva vida abans del crim.