ACN Barcelona – L’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) avisa a Brussel·les que “canviar les regles del joc cada any” sobre les restriccions de pesca al Mediterrani impedeix una bona avaluació científica. En una entrevista a l’ACN, la investigadora d’ICATMAR i de l’Institut de Ciències del Mar Eve Galimany s’oposa a la reducció de dies de pesca per al 2026 que proposa la Comissió Europea. Galimany reclama que es mantinguin els mateixos que el 2025 per poder “avaluar bé” l’impacte en els estocs de peixos i, en paral·lel, aplicar tres mesures de conservació: la selectivitat de les xarxes, les portes “voladores que mantenen el fons marí” i el tancament de zones de pesca a determinades profunditats.
“Hi ha moltes altres mesures (a part de les quotes) que ecològicament i biològicament tenen molt més sentit”, assegura la científica de l’ICATMAR, que també demana tenir en compte l’impacte socioeconòmic de les restriccions de pesca. De fet, una de les noves mesures de conservació que permetrà guanyar dies de pesca l’ha proposat l’ICATMAR: el tancament de zones d’arrossegament a profunditats d’entre 300 i 600 metres d’almenys el 10% dels caladors per a l’escamarlà, espècie que està marcant les restriccions d’aquest any. 

Negociació de quotes en marxa

Els ministres d’Agricultura i Pesca dels països membres de la Unió Europea es reuneixen aquest dijous i divendres a Brussel·les per negociar les quotes pesqueres del 2026. El sector pesquer català està molt pendent d’aquestes negociacions perquè marcaran els dies que podran sortir a pescar l’any vinent i els mètodes de pesca que hauran de modificar per revertir la sobreexplotació de les poblacions de peixos al Mediterrani.

La Comissió Europea ha posat sobre la taula una proposta que implica una reducció del 65% dels dies de pesca per a la flota d’arrossegament de Catalunya el 2026 respecte a aquest 2025, passant de 27 a 9,7 dies de mitjana a l’any. Tanmateix, la CE permetrà que puguin sortir els mateixos dies que el 2024 (uns 140 dies) si apliquen més mesures de conservació mediambiental, com l’ús de xarxes especials o el tancament de la pesca a més profunditat. Des de Brussel·les també preveuen recompensar els pescadors que aquest any ja hagin implementat mesures.

ICATMAR discrepa de Brussel·les

L’ICATMAR fa un seguiment de la pesca d’arrossegament a la costa catalana i aporta dades científiques al Comitè Científic, Tècnic i Econòmic de la Pesca (STECF, per les seves sigles en anglès), que assessora la Comissió Europea. Des d’ICATMAR asseguren que el 2025 hi ha hagut “una recuperació” de les espècies a la costa catalana, per exemple de la gamba vermella.

L’últim informe de l’STECF detecta una millora dels estocs al Mediterrani, però assenyala que encara hi ha espècies vulnerables, especialment l’escamarlà. El comitè conclou que s’han de mantenir mesures de pesca selectiva i adoptar “més mesures” per als estocs més vulnerables. Ara bé, l’STECF es queixa de falta de dades i temps per fer una avaluació científica i socioeconòmica adequada. Inclús avisa que els models científics s’han “d’interpretar amb precaució”.

“La CE no dona prou temps als experts per treballar aquestes dades i, el que és més important, discutir-les”, diu Galimany. Segons ella, els models matemàtics sobre els estocs de peixos al Mediterrani estan “donant resultats diferents”. “Falta molta feina al darrere”, adverteix.

Galimany és partidària d’un “marc de treball” que garanteixi un respecte pel medi ambient, però que permeti als pescadors “viure de la seva feina”. Segons ella, les regles del joc que es marquen a nivell de la Unió Europea haurien de ser més estables i predictibles, amb mesures que s’apliquin “dos o tres anys” i un marge de temps suficient perquè els científics n’avaluïn l’impacte.

La investigadora d’ICATMAR també creu que s’haurien de tenir en compte que la pesca no és l’únic factor que influeix en l’estat de les espècies marines: “El mar és un ambient que està molt alterat per molts factors”, com la regeneració de platges, la construcció de ports o el canvi climàtic, explica.

Precisament assenyala l’escalfament global del planeta com el culpable de la situació de l’escamarlà, l’espècie més vulnerable que està marcant la reducció de les quotes pesqueres per a Catalunya el 2026 en la proposta de la CE.

“Segurament no el recuperaràs mai perquè no és la pesca el que està fent que estigui malament”, opina Galimany.


- Et Recomanem -