Emma Zafón aprofundeix en els vincles familiars i el pes que passa de generació en generació a ‘La mare’

ACN Barcelona – La periodista i escriptora Emma Zafón (Llucena, 1987) aprofundeix en els vincles familiars i el pes que passa de generació en generació a la seva nova novel·la ‘La mare’ (Empúries). L’obra ofereix una història sobre el pes de l’organització familiar, l’estructura, les opressions i la capitalització de feines que les dones assumeixen al llarg dels anys i que, a més, passa de mares a filles. Així, convida els lectors a entrar en una llar sustentada per una mare, que s’ensorra quan aquesta es fa mal i deixa d’assumit totes les tasques que feia fins al moment, deixant uns fills que s’endinsen en un fràgil joc d’equilibris on surten a la llum les dependències, els silencis i les renúncies que havien fet possible una aparent normalitat.
La trama de ‘La mare’ posa el focus en una família on la Piedad exerceix de pilar per la seva família cuinant, rentant, consolant, organitzant i mantenint la casa. El dia que té un accident i deixa de poder-ho fer tot, els seus tres fills s’adonen que tot el funcionament de la llar trontolla. En una entrevista a l’ACN, l’autora explica que es tracta d’una història que pot ser molt “universal”, ja que hi ha moltes persones que pels motius que sigui han de cuidar dels pares, o de persones encara més grans. “És una situació en la qual es troba molta gent i que jo he emmarcat en un paisatge concret, que és el meu, el País Valencià i la ruralitat”, detalla.

Al llibre, l’escriptora presenta tres fills diferents: en Roberto, que treballa en una oficina bancària que va endeutar els seus amics i coneguts; l’Àlex, un picapedrer que té mandra de créixer; i la Lorena, que s’escarrassa fent menús al bar del poble i sobre la qual recau tot el pes de la nova situació. “Volia mostrar aquesta manera de donar per fet que tot allò que no pot fer la mare ho ha de fer ella i també la falta de responsabilitat que senten els homes al respecte”, relata, “que continuen fent les seves coses i pensant que la feina es fa sola”.

En aquest sentit, també admet que els personatges havien de tenir uns “perfils creïbles” que responguessin a la realitat socioeconòmica de l’època amb un fill gran “com a únic membre de la família que va a la universitat”, un fill jove que abandona els estudis per anar a una feina manual on paguen bé i una filla que s’acaba quedant a cuinar al bar.

Zafón volia transmetre a través de la novel·la que moltes vegades no és “senzill” deslliurar-se del pes familiar i que les dones, tot i ser conscients de l’abús que patien, no podien sortir d’aquest “cercle de cures”. “Moltes eren feministes i, per això, també reivindico una presa de consciència més col·lectiva perquè, també ara, les dones es puguin deslliurar cada dia més d’aquesta feinada immensa”, insisteix.

La importància de la família

Si bé la darrera novel·la de Zafón, ‘Casada i callada’, orbitava al voltant del matrimoni, en aquesta ocasió l’obra posa el focus en l’estructura de la família que “travessa” a tothom. “Per sort o per desgràcia tots en tenim i en alguns casos pot haver-hi abusos de tota mena”, lamenta. L’autora assenyala que pot ser un lloc “d’amor i recollida”, que conviu, a la vegada, amb situacions “dures o doloroses”.

“Històricament, sempre s’havia pintat una família tipus ‘Verano azul’: pare, mare i nens feliços, però la gent ha tingut la necessitat de destapar una mica les diferents realitats que hi pot haver en una llar”, subratlla. Preguntada per la figura de la mare, Zafón ho té molt clar en el seu cas: “He tingut la sort de tenir una mare que ha sigut referent en tots els aspectes i que va lluitar per fer una criança molt conscient”, detalla.

Futurs projectes

L’escriptura no és l’única feina a la qual es dedica l’autora, però admet que ocupa bona part de la seva vida. “En el cas d’aquest llibre em van donar una beca i vaig poder marxar dos mesos a treballar”, relata. Tot i no tenir una pròxima obra concreta en ment, admet que té ganes de continuar explicant històries.

També valora molt positivament altres aspectes relacionats amb aquesta professió com, per exemple, els clubs de lectura i els treballs que fa amb dones. “Ho agraeixo perquè aconseguim generar una catarsi molt especial on elles parlen de coses que potser no havien sortit mai a la llum en la seva vida”, celebra, “i per mi aquesta és la millor part”.