Els Premis del Cinema Europeu distingeixen la coproducció catalana ‘Sirât’ amb cinc guardons tècnics

ACN Berlín – La coproducció catalana ‘Sirât’ ha arrasat en les categories tècniques dels Premis del Cinema Europeu i s’ha endut cinc dels nou guardons als quals aspirava. La pel·lícula dirigida per Oliver Laxe ha pujat a l’escenari per recollir les estatuetes a millor so, direcció de producció, càsting, muntatge i fotografia. Se li han escapat, però, les de millor pel·lícula, direcció, guió i millor actor per Sergi López. El documental ‘Tardes de soledad’, d’Albert Serra, i la pel·lícula d’animació ‘L’Olívia i el terratrèmol invisible’, d’Irene Iborra, han marxat de la gala sense premi. L’altra cara de la moneda l’ha protagonitzat ‘Valor sentimental’, que ha regnat en les principals categories.
La nit ha començat aviat per a ‘Sirât’, que ha recollit el primer dels guardons, el de disseny de producció per a Laia Ateca, a l’inici de la gala. Després han anat caient progressivament els de millor so per a Laia Casanovas, Amanda Villavieja i Yasmina Praderas; muntatge per a Cristóbal Fernández -que no era a la gala-; i direcció de càsting per a Nadia Acimi. El de millor fotografia per a Mauro Herce ha tancat el capítol final de la nit.

En declaracions a l’ACN, Laia Ateca creu que ‘Sirât’ s’ha imposat a pel·lícules més convencionals com ‘Valor sentimental’ i ‘Bugonia’ perquè, malgrat implicar “molta feina i molt ben feta”, l’Acadèmia Europea ha volgut tenir en compte la complicació afegida del film català.

En aquest sentit, ha parlat de les dificultats climàtiques i de producció durant el rodatge, que va passar per tres països diferents: França, Espanya i Marroc. “El moviment va posar a prova un decorat que havia de resistir un viatge llarg per carreteres complicades”, ha rememorat a l’ACN.

Un triumvirat al capdavant del so

Per la seva banda, Laia Casanovas destaca que el film de Laxe connecta molt amb el públic per la seva proposta “intensa” i això és el que més agraeix l’equip. “Ens agrada que en gaudeixin en comunitat”, assevera.  Yasmina Praderas parla d’una “experiència molt maca” perquè, a diferència de la majoria de pel·lícules que es treballen des del diàleg, s’ha experimentat en la música i els efectes.

Finament, Amanda Villavieja parla de film “molt especial” perquè combina una faceta de ficció en l’escriptora amb un camp obert més proper a l’àmbit documental, amb una ‘rave’ que té lloc de veritat i amb protagonistes que no són actors professionals. “Hi ha molta experiència i es barregen diversos gèneres, fent que la pel·lícula arribi a un lloc molt especial”, ha conclòs.