El Clínic avisa que la prescripció d’antidepressius a Catalunya ja va pujar abans de la covid i demana més especialistes

ACN Barcelona – A Catalunya, del 2010 al 2019, es van prescriure més de 67 milions de tractaments farmacològics relacionats amb la salut mental i una part important correspon a antidepressius (23%), segons un estudi liderat per l’Hospital Clínic de Barcelona. Els investigadors ja havien vist abans, en un estudi centrat en l’atenció primària, que els antidepressius havien pujat un 400% en aquest període sense haver-hi un increment paral·lel en els diagnòstics en salut mental. “La prescripció es podria millorar amb un millor accés a l’especialista i més disponibilitat de psicoteràpia”, han afirmat. El nou treball també mostra que les persones amb trastorns mentals presenten més vulnerabilitat econòmica i una major prevalença de malalties físiques cròniques.
El Clínic i el centre de recerca IDIBAPS (Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, vinculat a aquest hospital) han analitzat a escala poblacional els patrons de diagnòstic, tractament i ús dels serveis sanitaris en salut mental a Catalunya i ho han fet en col·laboració amb l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS), adscrita al Departament de Salut.

Els investigadors han creat la cohort PADRIS-PRESTO, una base de dades que recull informació de més d’1,4 milions de persones a Catalunya entre el 2010 i el 2019. D’aquestes, 473.812 són pacients i 947.698 són persones sense un diagnòstic psiquiàtric. Són dades anonimitzades que permeten respondre preguntes per a la recerca sobre com es tracten els pacients amb aquestes malalties a la pràctica clínica i quines necessitats tenen.

L’anàlisi arriba fins just abans de la pandèmia de la covid-19. A partir del 2020, els investigadors, a partir de l’experiència clínica, indiquen que la prevalença i el nombre de visites per motius de salt mental ha crescut “moltíssim”, però serà una nova cohort que haurà de projectar dades sobre aquesta realitat.

L’estudi ha estat liderat per Michele De Prisco i Vincenzo Oliva, investigadors del grup IDIBAPS Trastorns bipolars i depressius, amb Eduard Vieta, cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia del Clínic i del grup de recerca, Diego Hidalgo-Mazzei i Gerard Anmella, com a autors sènior del treball, i fins a una trentena d’autors que signen l’estudi.

Els investigadors han assenyalat que una de les limitacions d’aquesta fotografia que ofereix l’estudi és que les dades del PADRIS (Programa d’analítica de dades per a la recerca i la innovació en salut) recullen informació del que passa al sistema sanitari públic i no a la part privada, al qual moltes persones accedeixen precisament per problemes de salut mental.  

Algunes de les dades analitzades en l’estudi és que en deu anys a Catalunya s’han prescrit 15,7 milions d’antidepressius i 13,9 milions de benzodiazepines, que representen el 23% i el 21% respectivament dels més de 67 milions de prescripcions de tractaments farmacològics del 2010 al 2019.

En un estudi anterior, els investigadors ja havien observat que a l’atenció primària la prescripció d’antidepressius havia acumulat un augment del 404% en aquest període que “no s’explica per un increment paral·lel en els diagnòstics de salut mental amb indicació d’antidepressiu”, indiquen en l’estudi. 

El doctor Vieta ha puntualitzat que no volen “transmetre la idea que els pacients no estan ben medicats” i que aquestes prescripcions siguin “incorrectes”, però sí que ha reconegut que es podrien millorar amb “més recursos”. També ha assenyalat que els fàrmacs antidepressius és un concepte genèric, ja que, a més dels pacients amb depressió, també estan indicats per als que pateixen trastorns d’ansietat, del dolor i altres patologies menys freqüents.

“Crec que la prescripció es podria millorar si tinguéssim un accés millor a l’especialista i més disponibilitat de psicoteràpia, perquè llavors podríem esperar una mica a veure si, amb una intervenció psicològica, casos que potser no són molt greus milloren sense necessitat de donar un medicament”, ha reflexionat en una roda de premsa aquest dilluns per presentar l’estudi, publicat a la revista ‘European Psychiatry’. 

Entre els 473.812 pacients que van accedir a serveis especialitzats de salut mental, els trastorns més freqüents són els d’ansietat (31%); els de l’estat d’ànim (19%) i per consum de substàncies (13,5%). Els investigadors també han observat alts índexs de trastorns conductuals i emocionals en infants i adolescents.

Les persones amb trastorns mentals presenten una major vulnerabilitat econòmica, amb el 76% amb ingressos inferiors als 18.000 euros (pel 61% del grup control). “La interpretació sempre és bidireccional. No vol dir que la pobresa porti a una pitjor salut mental exclusivament, sinó també que la pitjor salut mental potencia la pobresa”, ha recalcat Vieta.

Els investigadors també han identificat una prevalença més elevada de tabaquisme (49%, pel 37% del grup control) i de comorbiditats físiques com trastorns musculoesquelètics, hipertensió o diabetis. “Les persones amb trastorns mentals tenen pitjor salut física. És important tenir-ho en compte perquè de vegades els trastorns mentals poden ser un factor en què no es presti prou atenció (en la salut física) i justament són persones de més risc”, ha indicat Vieta, que ha encoratjat les persones amb un diagnòstic en salut mental a comunicar els problemes físics.

També ha assenyalat que de vegades els professionals es conformen a millorar els problemes en salut mental i ha posat l’exemple que no se sol recomanar a aquests pacients que deixin de fumar amb el mateix èmfasi que la població general. 

Una eina per a la planificació als CAP

La cohort PADRIS-PRESTO vol ser una eina per identificar àrees prioritàries d’intervenció, optimitzar l’assignació de recursos i dissenyar estratègies de tractament més eficaces, han explicat els seus autors. Els investigadors han desenvolupat una plataforma que ofereix al metge de família unes indicacions de suport sobre com tractar els pacients i quins poden necessitar una derivació urgent.

“El projecte PRESTO vol trobar una solució perquè els casos no prou greus puguin ser manegats a la primària i que els pacients més greus puguin passar fàcilment a l’especialitzada. És a dir, millorar aquesta intersecció que no és òptima”, han afirmat. Els investigadors preveuen que els centres d’atenció primària (CAP) comencin a provar la plataforma l’any que ve.