El cervell intenta protegir-se de l’Alzheimer segons una nova pista inesperada

L’Alzheimer continua desafiant la ciència amb mecanismes que no sempre encaixen amb la visió clàssica d’una malaltia dominada per la inflamació i el deteriorament progressiu. Tot i així, cada nova investigació obre una via diferent per entendre què passa realment dins del cervell quan la malaltia avança.

En aquest cas, un equip internacional ha analitzat processos cel·lulars que amb prou feines havien atret l’atenció fa uns anys. El seu objectiu: comprovar si certes cèl·lules immunitàries del sistema nerviós podien estar exercint un paper sorprenentment diferent del que se’ls atribuïa. Els resultats, publicats a Nature, apunten en una direcció que pocs esperaven.

UNA ANÀLISI QUE COMBINA MODELS ANIMALS I TEIXIT HUMÀ

Utilitzant models de ratolí amb Alzheimer, cèl·lules humanes i teixit cerebral humà, investigadors del Centre Loeb per a la Malaltia d’Alzheimer a l’Escola de Medicina Icahn de l’Hospital Mount Sinai (Estats Units) han demostrat que la disminució de PU.1 promou l’expressió de proteïnes receptores immunoreguladores limfoides en la microglia.

Tal com es recull en un article a ‘Nature‘, tot i estar presents en petites quantitats, aquestes cèl·lules microglials neuroprotectores exerceixen un efecte supressor generalitzat sobre la inflamació a tot el cervell i protegeixen la funció cognitiva i la supervivència en ratolins. L’eliminació de CD28 d’aquest petit subgrup de microglia va amplificar la inflamació i va accelerar el creixement de les plaques, cosa que destaca el paper clau de CD28 en l’activitat microglial protectora.

LA MICROGLIA, MOLT MÉS QUE UNA CÈL·LULA INFLAMATÒRIA

“La microglia no només actua de manera destructiva en la malaltia d’Alzheimer, sinó que pot esdevenir protectora del cervell”, assegura Anne Schaefer, autora principal de l’article i líder del projecte a l’Escola de Medicina Icahn de l’Hospital Mount Sinai. “Aquest descobriment amplia les nostres observacions prèvies sobre la notable plasticitat dels estats de la microglia i el seu important paper en diverses funcions cerebrals. Així mateix, subratlla la vital importància de la col·laboració internacional per a l’avenç del progrés científic”.

L’estudi es basa en el treball genètic pioner d’Alison Goate, directora del Centre Loeb per a la Malaltia d’Alzheimer i coautora principal de l’estudi, qui va identificar una variant comuna en SPI1 –el gen que codifica PU.1– associada a un risc menor d’Alzheimer. “Aquests resultats proporcionen una explicació mecanicista de per què els nivells més baixos de PU.1 estan relacionats amb un menor risc d’Alzheimer”, destaca Goate.

El descobriment de l’eix PU.1-CD28 estableix un marc molecular per comprendre els estats protectors de la microglia i destaca el potencial de les immunoteràpies dirigides a la microglia per modificar el curs de la malaltia d’Alzheimer.