Doctora María José Lirola destaca que l’artritis idiopàtica juvenil és tan freqüent com la diabetis

Doctora María José Lirola: “L’artritis idiopàtica juvenil és tan freqüent com la diabetis, però molt menys coneguda”

La coordinadora de Pediatria de l’Hospital Materno Infantil Quirónsalud Sevilla i de l’Hospital Quirónsalud Sagrado Corazón, la doctora María José Lirola, destaca que “l’artritis idiopàtica juvenil és tan freqüent com la diabetis, però molt menys coneguda”.

Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Cadis i amb un programa de doctorat en avenços en patologia pediàtrica, és coordinadora de Pediatria de l’Hospital Materno Infantil Quirónsalud Sevilla i de l’Hospital Quirónsalud Sagrado Corazón. El seu nom figura en el rànquing dels 100 millors metges d’Espanya elaborat per la revista Forbes, reconeixement que subratlla el seu compromís amb l’excel·lència, la innovació i l’atenció integral a nens i adolescents: “Aquests reconeixements reflecteixen, sobretot, el treball de moltes persones que comparteixen una mateixa manera d’entendre la pediatria. L’excel·lència només s’aconsegueix amb un equip implicat, que treballa amb professionalitat i humanitat, i aquest és, sens dubte, el motiu més gran d’orgull”.

La Dra. Lirola es defineix com a “especialista en pediatria amb formació en reumatologia pediàtrica”, un camp poc conegut però fonamental en el diagnòstic i maneig de patologies cròniques que afecten directament la qualitat de vida de nens i adolescents. Tracta un ventall divers de malalties inflamatòries i autoimmunes que afecten les articulacions, músculs i altres teixits connectius com l’artritis idiopàtica juvenil (AIJ), que es calcula afecta 1 de cada 2.000 nens menors de 16 anys a Espanya; el lupus eritematós sistèmic (LES) d’inici juvenil o el síndrome PFAPA, que tot i ser considerat benigne, és la causa més comuna de febre periòdica no infecciosa en la infància.

Per als menors afectats, accedir a un diagnòstic ràpid i a teràpies innovadores –sovint biològiques– marca la diferència entre una infància amb mobilitat i una amb dolor crònic i incapacitat funcional: “Dins de les malalties reumatològiques de la infància i adolescència, l’artritis idiopàtica juvenil és la que veig amb més freqüència, és una entitat no tan rara com es pensa (és tan freqüent com la diabetis infantil), tot i que continua sent poc reconeguda fora dels àmbits especialitzats. El seu diagnòstic precoç és fonamental, perquè tractar a temps marca la diferència en el pronòstic”.

Des del seu punt de vista, el repte està en “sospitar aquestes patologies quan els símptomes són subtils o es confonen amb altres entitats, com les malalties infeccioses o oncològiques”, i reconeix que, tot i que hi ha excepcions, afortunadament ara “aquestes malalties es diagnostiquen abans, sobretot gràcies a la formació i a la major sensibilització dels pediatres”. Afegeix que cada cop es disposa de millors eines per al seu diagnòstic i seguiment “com l’ecografia articular o els estudis genètics. A més, s’han descrit noves entitats, especialment dins del grup de malalties autoinflamatòries, que han augmentat la complexitat i l’interès d’aquesta especialitat”.

Quan parla del futur, la Dra. Lirola ho té clar: el demà de la reumatologia passa per la personalització dels tractaments: “El desenvolupament de teràpies biològiques i tractaments dirigits ha canviat completament el pronòstic de moltes malalties. La possibilitat d’adaptar la medicació al tipus d’inflamació o fins i tot al perfil genètic del pacient ens acosta a una medicina més personalitzada. També estem veient avenços importants en la investigació dels mecanismes autoinflamatoris, que permetran desenvolupar tractaments més específics i menys agressius en el futur”.

Les malalties reumatològiques en nens poden ser complexes i sovint requereixen un abordatge multidisciplinari. En aquest sentit, es considera afortunada perquè a l’Hospital Quirónsalud Sagrado Corazón “la relació amb altres especialitats del nostre grup i altres centres on es tracten pacients amb aquestes malalties és fluida. Sens dubte, posem el pacient al centre de les nostres actuacions. La capacitat de coordinació i d’establir ponts entre nivells assistencials és clau”.

Una d’aquestes col·laboracions indispensables es dona amb els serveis de Psicologia i Psiquiatria: “La salut mental infantil és, sens dubte, un component cada vegada més rellevant, i mereix la màxima atenció, tant des de la pediatria general com des de la reumatologia pediàtrica. Al nostre servei entenem que la salut física i l’emocional estan estretament connectades: un nen amb una malaltia crònica reumatològica no només necessita control del dolor o inflamació, sinó també suport psicològic, social i educatiu. Quan detectem dificultats, tenim la sort de comptar amb un grup de psicòlegs i psiquiatres infantils molt implicats amb els nostres nens i adolescents”.

La Dra. M.ª José Lirola Cruz representa una visió moderna i compromesa de la pediatria: ciència, innovació i proximitat. Des de la seva consulta, defensa una idea clara: la salut infantil no només es cuida a l’hospital, sinó també a casa, a l’escola i a la comunitat: “La prevenció i els bons hàbits des de petits són la millor medicina”, però amb un important avís: “els nens aprenen per imitació, per això els pares també han de donar exemple amb hàbits saludables”.

En el seu dia a dia, aposta per “tornar a allò bàsic: alimentació equilibrada, son suficient, activitat física, revisions periòdiques i vacunes al dia”. A això hi afegeix “temps compartit en família, conversa, joc lliure i interacció amb altres nens, que són fonamentals per al seu desenvolupament emocional. I, per descomptat, posar límits raonables a l’ús de pantalles”.