Can Ruti engega el primer cribratge a Catalunya per detectar la diabetis de tipus 1 abans que dels primers símptomes

ACN Badalona – L’Hospital Germans Trias ha implementat, per primera vegada a Catalunya, un cribratge per detectar l’aparició de la diabetis de tipus 1 en fases preclíniques, és a dir, abans que apareguin els primers símptomes. Malgrat que els pacients acabaran desenvolupant la malaltia amb el pas de temps, la detecció precoç pot ajudar a evitar complicacions greus, reduir els ingressos i minimitzar l’impacte en infant i adolescents. “Guanyar temps amb la detecció precoç d’aquesta diabetis evitaria casos greus, bona part dels quals ara acaben a la unitat de crítics o amb hospitalitzacions de força dies a l’hospital”, destaca Marta Murillo, endocrinòloga pediàtrica del Germans Trias.
La diabetis de tipus 1 (DT1) és una malaltia autoimmune en la que el sistema immunitari destrueix de forma progressiva les cèl·lules beta del pàncrees que produeixen la insulina, l’hormona que regula els nivells de glucosa en sang. La DT1 sol aparèixer en la infància, l’adolescència i la joventut, i actualment, l’únic tractament existent, que no curació, és la injecció d’insulina.

 Els anticossos específics contra les cèl·lules beta del pàncrees són “l’eina clau per identificar les fases més inicials de la malaltia abans que apareguin els símptomes”, explica Bibiana Quirant, immunòloga del Germans Trias. Aquesta detecció precoç es realitza a través d’una analítica.

Des de l’any passat les guies clíniques internacionals recomanen el diagnòstic precoç d’aquesta malaltia en fases preclíniques. Malgrat que els pacients acabaran desenvolupant la malaltia amb el pas de temps, la detecció precoç pot ajudar de diverses maneres, com ara avançant en l’educació en diabetis i en l’adopció de pautes d’alimentació i d’estils de vida saludables, així com programant uns controls de salut per valorar l’evolució de la malaltia als quals aquestes persones no haurien accedit si no haguessin estat diagnosticats precoçment.

La cap del Servei d’Immunologia de l’Hospital i del grup d’Immunopatologia de l’Institut de Recerca Germans Trias (IGTP), Eva Martínez Cáceres, defineix la DT1 com “una malaltia silenciosa i latent”, i recorda que poden passar mesos o anys entre la generació dels autoanticossos, biomarcadors de l’inici de la destrucció, fins que la malaltia es manifesta clínicament.

Una d’aquestes afeccions de gravetat és la cetoacidosi diabètica, que sovint duu a l’UCI a la meitat dels menors de 18 anys que es diagnostiquen amb DT1. Tot plegat s’evitaria, per exemple, iniciant l’administració d’insulina si és precís en els pacients en què el cribratge ha confirmat que presenten autoimmunitat contra les cèl·lules beta però que encara no han debutat amb símptomes.