Cal més connexió entre universitat i empresa, segons els Consells Socials

• La transferència es perfila com la gran aposta de les universitats del segle XXI i el paper dels Consells Socials serà clau per reforçar que el capital humà format i la investigació siguin aprofitats per la societat i el teixit productiu.
• L’emprenedoria universitària necessita: mecanismes estables de suport, més agilitat per traslladar els resultats científics al mercat i una governança més orientada a l’impacte i la innovació.
• L’ecosistema emprenedor valencià demostra que els models de col·laboració estable universitat-empresa-emprenedoria generen resultats tangibles quan s’integren formació, innovació i suport empresarial en un mateix entorn.

València, 28 de novembre de 2025.- La Conferència de Consells Socials i Presidències de les Universitats Espanyoles (CCS) ha celebrat a València les seves segones jornades anuals sota el lema “CCS, impulsant la transferència de coneixement”, una trobada clau que ha servit per analitzar els desafiaments i oportunitats de la connexió entre universitat, empresa i societat en un moment decisiu per al sistema universitari espanyol. La cita ha tingut lloc al Centre Cultural La Nau i a la Fundació ADEIT, sota la coordinació del Consell Social de la Universitat de València i la col·laboració del Consell Social de la Universitat Politècnica de València.

El diagnòstic compartit pels ponents ha subratllat que, encara que Espanya mostra avenços i casos d’èxit en matèria de transferència, persisteixen dèficits estructurals que limiten l’impacte real de la investigació en l’economia i el benestar social. En la inauguració de les jornades, Antonio Abril, president de la CCS, ha recalcat que les dades mostren que Espanya manté una relació feble universitat-empresa “durant 2020 i 2022, el 90,29% de les empreses innovadores va col·laborar amb altres empreses i només el 19,71% ho va fer amb universitats, i la creació de spin-offs va caure de 93 el 2017 a 61 el 2022.” Per a Abril, a Espanya hauríem d’aportar models com el Isis Innovation d’Oxford (ara Oxford University Innovation), que demostren que professionalitzar la transferència funciona. Finalment, ha recordat que els Consells Socials fa anys que defensen un canvi de paradigma “alliberar el investigador del pes administratiu i comercial i dotar la universitat d’una estructura professional” i ha traslladat un missatge de confiança als assistents: “comptem amb talent, amb centres d’excel·lència i amb investigadors i emprenedors disposats a innovar. L’únic que ens falta és articular les eines adequades: interfícies professionals, estructures àgils, marcs normatius clars i una cultura col·laborativa que posi la universitat al centre de la innovació industrial.”

En la seva intervenció Francisco Pérez, director d’Investigació de l’IVIE, també ha aportat dades rellevants sobre la situació actual, subratllant que únicament el 7% dels fons externs d’R+D captats per les universitats procedeix del sector empresarial, recalcant que aquesta connexió limitada continua reduint la capacitat del sistema per generar innovació aplicada i situa la transferència com “la gran aposta de les universitats del segle XXI”. D’altra banda, el responsable de l’IVIE ha destacat el potencial de la transferència a través del capital humà, “amb un creixement del 63% en l’ocupació de joves universitaris altament qualificats des de 2013”, una dada que per a l’investigador confirma la importància i el repte “d’alinear l’oferta formativa amb les necessitats reals del mercat laboral.”

En la conferència sobre ciberseguretat impartida per José M. Rosell, CEO i cofundador de S2GRUPO, també s’ha subratllat la importància de reforçar la col·laboració entre universitats, administracions públiques i empreses especialitzades, en aquest cas per millorar la resiliència digital europea. Rosell ha recordat que “la col·laboració entre empreses especialitzades, institucions públiques i universitats es converteix, en el context actual, en un element estructural per reforçar la seguretat d’Europa” i ha reclamat “integrar formació avançada en ciberseguretat en els plans d’estudi i impulsar amb més decisió la investigació aplicada en aquest àmbit.”

Models de transferència, emprenedoria universitària i nous ecosistemes d’innovació

La taula central de les jornades va posar el focus en els models de transferència Universitat-Empresa i en les similituds i diferències entre una universitat pública i un venture capital. El debat va comptar amb la participació de Joan Corominas, president del Consell Social de la Universitat de Barcelona i Salvador Coll i Rosa Donat, vicerectors d’Innovació i Transferència de la UPV i la UV. Corominas va explicar que un dels objectius estratègics del Consell Social de la UB és impulsar la transferència i que a la seva institució es desenvolupa a través de tres vies fonamentals: “la investigació per contracte, les llicències de patents i la creació de spin-off, on la universitat participa com a accionista minoritari per reforçar-ne el creixement i maduració.” Per la seva banda, Salvador Coll va assenyalar que, encara que una universitat pública comparteix amb un venture capital la gestió de projectes d’alt risc, “la seva missió i enfocament són radicalment diferents”, ja que la universitat “se centra en l’impacte social, la creació d’ocupació i el desenvolupament tecnològic a llarg termini.” Coll també va recordar que els Consells Socials són actors clau per connectar la transferència amb les necessitats del mercat i garantir una inversió pública eficaç. La intervenció de Rosa Donat va recordar que “la universitat pública no s’assembla, i no és probable que arribi a assemblar-se, a un venture capital”, però va defensar que ha d’explorar vies per donar suport al creixement de spin-offs i EBTs vinculades al seu personal investigador, perquè en elles “la innovació juga un paper essencial i la capacitat de generar ocupació d’alt nivell és molt rellevant”. A més, va assenyalar que el retorn econòmic generat per aquestes empreses s’hauria d’analitzar i canalitzar adequadament, ja que “podria contribuir de manera significativa a assegurar la transferència de coneixement des de la Universitat cap a la societat, a llarg termini i amb una certa independència”.

L’ecosistema emprenedor valencià també ha ocupat un espai destacat gràcies a la intervenció de Hortensia Roig, presidenta d’EDEM i membre del Consell d’Administració de Mercadona. Roig va presentar Marina d’Empreses com un exemple sòlid de col·laboració entre universitat, empresa i emprenedoria, orientat a atreure talent, generar projectes innovadors i connectar l’activitat acadèmica amb el desenvolupament econòmic del territori. La presidenta del centre universitari va destacar que “a Marina d’Empreses, integrada pel centre universitari EDEM, l’acceleradora de startups Lanzadera i el vehicle d’inversió Angels Capital, transmetem que emprendre és més que aixecar la persiana. És una mentalitat, un camí que exigeix passió, perseverança i propòsit.” A més, va afegir “tenim exemples que ho demostren: joves que van iniciar la seva formació en el nostre Grau en ADE amb itinerari emprenedor, adscrit a la Universitat de València, van continuar el seu recorregut emprenedor en el programa d’acceleració i, finalment, van rebre inversió per als seus projectes. Avui les seves empreses estan generant ocupació i riquesa.”

El programa també ha dedicat un espai a l’emprenedoria universitària i a les spin-offs, amb una taula rodona formada per referents empresarials sorgits de l’entorn universitari com Gonzalo Abellán (Matteco), Andreu Climent (Corify Care), Marisa Domingo-Calap (Evolving Therapeutics) i Luis Morró (Optical Sens).

Les jornades han conclòs amb un diàleg sobre emprenedoria universitària protagonitzat per dos Premis Rei Jaume I: Àngela Pérez, premi Emprenedoria 2022 i presidenta del Consell Social de la UV, i Damià Tormo, premi Revelació Empresarial 2025 i soci gerent i cofundador de Columbus Venture Partners. La idea principal d’aquest diàleg de cloenda ha girat entorn de com facilitar que l’emprenedoria universitària pugui escalar sense obstacles. Pérez ha subratllat que “les universitats són la pedrera de talent i l’origen de molts dels avenços que han de traslladar-se a la societat” i ha recordat que els Consells Socials treballen perquè “aquesta transferència de coneixement sigui cada vegada més freqüent i senzilla”, reforçant així la connexió entre investigació, innovació i desenvolupament econòmic. Per la seva banda, Tormo ha destacat que “l’empresa necessita una universitat àgil i contemporània per nodrir el mercat de nombroses posicions tan noves com exigents” i ha incidit que “la innovació ha de generar-se a l’aula perquè, en la transferència de talent de la universitat a l’empresa, la cadena de valor es vegi reforçada”. A més, ha advertit dels desafiaments que es plantejaran en el mercat amb la implantació definitiva de la Intel·ligència Artificial com a font de coneixement, instat a “una revisió del paper del professional en les diferents àrees de treball i coneixement”.

La inauguració de les jornades, celebrada dijous, va comptar amb la participació de María Vicenta Mestre, rectora de la Universitat de València; José Esteban Capilla, rector de la Universitat Politècnica de València; Àngela Pérez, presidenta del Consell Social de la Universitat de València; Mónica Bragado, presidenta del Consell Social de la Universitat Politècnica de València; Antonio Abril Abadín, president de la Conferència de Consells Socials i Presidències de les Universitats Espanyoles; María José Ferrer San Segundo, primera tinenta d’alcalde i regidora d’Hisenda i Pressupostos de l’Ajuntament de València; i Esther Gómez, secretària autonòmica d’Universitats.

Aquesta trobada ha estat una ocasió estratègica per reforçar el compromís dels Consells Socials amb la transformació del coneixement en valor social, innovació i desenvolupament sostenible, i reflexionar sobre noves vies de col·laboració público-privades entre l’àmbit acadèmic i el teixit productiu.