Experts avisen que l’aporofòbia persisteix 20 anys després de l’assassinat d’una sensesostre en un caixer a Barcelona

ACN Barcelona – Experts en drets socials, seguretat i polítiques públiques han alertat que l’aporofòbia, l’odi i el rebuig envers les persones pobres i sensesostre, continua sent una realitat persistent, malgrat avenços legislatius com la seva inclusió com a delicte d’odi al Codi Penal. Alhora, han apuntat que els discursos individualistes i d’extrema dreta i les xarxes socials la incentiven. Ho han dit en una jornada organitzada per ASSÍS coincidint amb el 20è aniversari de l’assassinat de Rosario Endrinal, una sensesostre cremada viva mentre dormia en un caixer automàtic de Sant Gervasi el 16 de desembre de 2005. Així, han apuntat que “el sensellarisme és un problema d’habitatge” i han reclamat polítiques que limitin l’especulació i regulin el mercat.
Elena Sala, directora de l’àrea social d’ASSÍS i responsable del programa de Dones, ha recordat en la jornada ‘Memòria i lluita. 20 anys recordant Rosario Endrinal’ que l’assassinat d’aquesta sensesostre va suposar un punt d’inflexió: “Va visibilitzar de forma contundent l’existència de l’aporofòbia i va commocionar la societat, contribuint a evolucions normatives com la incorporació d’aquest concepte com a delicte d’odi al Codi Penal”, ha assegurat. Tot i això, ha lamentat que actualment “els discursos d’odi se sentin especialment còmodes per campar per l’opinió pública i fins i tot per algunes polítiques públiques, emparats en l’argument de la llibertat d’expressió”. Sala ha considerat que això “enverina i contamina la societat” i ha advertit que és un error que es “pagarà car”.

Sala ha posat l’accent en la invisibilització del sensellarisme femení: “Tendim a fixar-nos en les realitats més evidents a la via pública, però si obrim la mirada descobrim un ampli ventall de situacions en què les dones són protagonistes”, ha indicat. Ha citat un informe recent de la Generalitat, basat en dades de l’Institut Nacional d’Estadística, que revela que les dones en situació de sensellarisme han passat del 19% al 42% en els últims 10 anys a Catalunya. Alhora, ha assenyalat que el 52% de les dones ateses per ASSÍS han admès haver patit aporofòbia, un 25% més que els homes, i que el 18% de les preguntades han volgut respondre a aquesta qüestió.

Pel que fa a la violència que pateixen les persones que viuen al carrer, ha diferenciat clarament per gènere: “En homes predomina la violència material, com agressions o robatoris; mentre que en dones, és més física o psíquica amb intenció de fer mal, incloent-hi abusos, agressions sexuals, assetjament o insults”, ha relatat. Aquesta diferència, ha afegit, “neix en una societat patriarcal i del pes dels prejudicis”.

La impunitat de les agressions quotidianes i el paper de les xarxes

Lídia Pitarch, doctora en Dret Global i Seguretat Humana, ha criticat la lentitud legislativa: “L’assassinat d’Endrinal va passar el 2005, però no va ser fins al 2021 que es va incloure l’aporofòbia explícitament com a delicte d’odi al Codi Penal, i encara tenim una llei d’igualtat de tracte del 2020 que no s’ha desplegat en ordenances ni mecanismes de denúncia administrativa”, ha recordat.

Pitarch ha alertat que moltes agressions – insults, vexacions, escopinades o puntades de peu- queden impunes o diluïdes judicialment, i que les persones sense llar “les normalitzen perquè les viuen diàriament”. Això genera una infradenúncia elevadíssima, agreujada per la por a represàlies o la manca de testimonis. Ha aprofitat la seva intervenció per posar exemples de sentències recents a Barcelona per delictes d’odi amb aporofòbia que han comportat ordres d’allunyament o prohibicions de publicar a xarxes.

A banda, s’ha mostrat especialment preocupada per xarxes socials com TikTok: “Em preocupa la joventut i com proliferen continguts que cosifiquen les persones sense llar com a brutes, delictives o violentes”, ha comentat. Ha recordat reptes virals humiliants del passat com un jove que va oferir galetes Oreo plenes de pasta de dents a sense llar i ha avisat que aquesta mena d’episodis poden repetir-se amb formes més violentes, fracturant encara més la societat.

Discursos individualistes i l’arrel del problema: l’habitatge

Per la seva banda, Albert Sales, coordinador de l’àrea de Drets Socials i Polítiques Públiques de l’Institut Metròpoli, ha denunciat els discursos individualistes que es reprodueixen constantment: “Si ens creiem que qui triomfa és per esforç i qui té problemes és per no haver treballat prou, arribem a concloure que la pobresa extrema és una culpa moral”, ha assenyalat. Ha criticat que alguns partits, especialment d’extrema dreta, barregin pobresa, incivisme, brutícia i delinqüència en un sol calaix per simplificar el debat electoral i obtenir vots amb “respostes punitives” en lloc de socials.

Per a Sales, aquests discursos “desplacen el marc de què és acceptable dir”, normalitzant afirmacions que abans haurien estat rebutjades.

Finalment, ha insistit que “el sensellarisme és fonamentalment un problema d’habitatge”. Ha indicat que “les ciutats on el preu del lloguer ha pujat més de pressa són les que tenen més persones dormint al carrer” i ha reclamat polítiques que limitin l’especulació i regulin el mercat, més enllà de l’atenció social local. Així, tot i admetre que “calen més recursos per ajudar les persones que ho necessiten”, ha advertit que “no es tracta de recollir a qui cau, es tracta d’aturar aquesta caiguda cap a l’exclusió social greu de moltes persones que no poden accedir ni a un habitatge ni a una solució residencial estable”.

La Llar Rosario Endrinal, un model pioner

En el marc de la jornada, ASSÍS ha destacat la Llar Rosario Endrinal, un recurs pioner inaugurat recentment amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest edifici ofereix una desena d’allotjaments individuals indefinits per a dones en situació de sensellarisme cronificat, sota la metodologia Communal Housing First. Inclou zones comunes de gestió col·lectiva i acompanyament socioeducatiu, sense condicionar l’estada al procés personal de cada dona. “Permet recuperar el control sobre la pròpia vida, combatre la solitud i crear llaços comunitaris en un entorn inclusiu”, ha explicat Elena Sala.