Imatges dels piquets que bloquegen l'accés a un polígon industrial de Barberà del Vallès, on una conductora denuncia que li han colpejat el capó del vehicle (@Asgard_Valkiria, via X)

Les imatges compartides a les xarxes socials han provocat una allau de comentaris crítics amb els bloquejos als accessos dels polígons industrials

La vaga general d’aquest dimecres, 11 de novembre de 2026, ha deixat nombroses incidències de mobilitat a Catalunya, especialment als accessos de zones industrials i grans centres de treball. Una de les situacions que ha generat més controvèrsia a les xarxes socials és la denunciada per una conductora a Barberà del Vallès, que assegura que no ha pogut arribar al seu lloc de treball per la presència de piquets i que una persona que participava en la protesta li ha colpejat el capó del vehicle amb el pal d’una bandera.

La polèmica dels piquets

El testimoni ha estat compartit a X per la usuària coneguda com a Valkiria, amb el perfil @Asgard_Valkiria. En la seva publicació explica que els obstacles trobats durant el trajecte li han impedit arribar a la feina i denuncia una situació especialment tensa quan intentava modificar el recorregut per continuar circulant.

La publicació inclou diverses fotografies nocturnes en què es poden observar vehicles aturats, persones amb banderes sindicals i un accés amb obstacles formats per palets de fusta. En una de les imatges també apareix una persona amb una jaqueta vermella situada davant del vehicle des del qual es van fer les fotografies.

Les imatges permeten apreciar la situació de bloqueig, però no acrediten per si soles el moment exacte del suposat cop al cotxe ni permeten determinar la responsabilitat individual de les persones fotografiades.

El relat de la conductora ha provocat una discussió sobre una qüestió fonamental: el dret de vaga no pot convertir-se en una obligació per a aquells treballadors que decideixen continuar amb la seva activitat laboral.

Una cosa és defensar unes reivindicacions laborals, organitzar mobilitzacions i informar els treballadors dels motius d’una convocatòria. Una altra de ben diferent és impedir físicament que una persona pugui arribar al seu lloc de treball o intimidar-la perquè adopti una decisió que no comparteix.

Aquest és precisament el principal argument expressat per nombrosos usuaris que han reaccionat al testimoni. Diversos comentaris critiquen que una protesta destinada a reivindicar millors condicions laborals pugui acabar perjudicant persones que també depenen del seu sou per arribar a final de mes.

La indignació a les xarxes

Un dels comentaris més comentats utilitza l’expressió “la charo de la curva” per referir-se de manera despectiva a la persona fotografiada a la carretera. La frase s’ha convertit en una de les reaccions més cridaneres de la conversa, tot i que es tracta d’una burla publicada per un usuari i no d’una identificació real de la persona que apareix a les imatges.

Més enllà de les expressions iròniques i dels insults que poden aparèixer en aquest tipus de discussions, la controvèrsia planteja un problema molt més important: els límits entre una protesta legítima i les possibles conductes coercitives contra terceres persones.

Alguns participants en la conversa insisteixen que defensar el dret de vaga també significa defensar la llibertat de no participar-hi. Altres recomanen documentar qualsevol possible desperfecte al vehicle i acudir a les autoritats si s’ha produït una agressió o una conducta susceptible de denúncia.

La indignació també està relacionada amb les conseqüències econòmiques que pot tenir una interrupció involuntària de la jornada laboral. No tots els treballadors disposen de les mateixes condicions, alternatives de transport o flexibilitat horària per afrontar un bloqueig inesperat.

Per a determinades persones, no poder arribar puntualment a la feina pot comportar dificultats amb l’empresa, la necessitat de justificar una absència o la pèrdua d’ingressos, segons les circumstàncies laborals i les causes de la incidència.

En aquest context, resulta especialment contradictori que una mobilització que reivindica la protecció dels treballadors pugui acabar generant perjudicis a altres assalariats que no han decidit participar-hi.

Saquegen una empresa de Barberà del Vallès i fugen amb un camió carregat

Afectacions arreu de Catalunya

Les protestes d’aquest 11 de novembre també han afectat altres punts de Catalunya. Durant les primeres hores de la jornada s’han registrat talls i bloquejos en carreteres i accessos a polígons industrials de diferents municipis, amb afectacions en la circulació i en els desplaçaments de nombrosos treballadors.

En localitats com Rubí, Lleida i altres municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, la presència de piquets ha dificultat l’entrada a determinades zones industrials. En alguns casos, els conductors han hagut de buscar itineraris alternatius o deixar els vehicles allunyats dels centres de treball.

Cal recordar que els sindicats tenen dret a convocar vagues, informar sobre les seves reivindicacions i organitzar concentracions pacífiques. Aquest dret constitueix una garantia essencial del sistema democràtic i ha estat determinant en la conquesta de millores laborals.

Tanmateix, la defensa dels drets laborals no justifica qualsevol comportament. Quan la protesta deriva en intimidacions, amenaces, possibles agressions o impediments coercitius contra altres treballadors, deixa de tractar-se únicament d’una reivindicació laboral i pot entrar en conflicte amb altres drets protegits.

El dret a treballar

De fet, l’article 6.4 del Reial decret llei 17/1977, de 4 de març, sobre relacions de treball, estableix que s’ha de respectar la llibertat de treball dels empleats que no vulguin sumar-se a una vaga.

La mateixa normativa reconeix que els treballadors en vaga poden fer publicitat pacífica de la mobilització, però sense coaccions. Per tant, el dret a informar i convèncer no equival al dret a imposar una decisió mitjançant la força.

Això no significa que qualsevol concentració o tall de circulació constitueixi automàticament una infracció. Les circumstàncies concretes, la conducta de les persones implicades i les possibles autoritzacions o intervencions de les autoritats són elements rellevants per determinar la legalitat de cada situació.

Precisament per aquest motiu, és important evitar judicis precipitats sobre persones concretes a partir d’una fotografia o d’un únic testimoni. Les denúncies s’han de poder investigar amb garanties, tant per protegir els afectats com per evitar acusacions infundades.

El relat de la conductora

Un dels aspectes més significatius d’aquest episodi és que la conductora afirma haver intentat buscar una alternativa per arribar a la feina, però assegura que tampoc no ho ha aconseguit. En resposta a un usuari que li suggeria utilitzar un altre recorregut, explica que ja havia provat un camí diferent de l’habitual i que la situació continuava sent impossible.

Pel que fa al suposat incident amb el vehicle, la mateixa usuària aclareix posteriorment que el cop s’hauria produït amb el pal d’una bandera i que, després de revisar el capó, no hi ha detectat desperfectes.

Aquesta precisió és important perquè permet diferenciar l’altercat denunciat d’un dany material que, segons el seu propi relat, finalment no s’ha produït.

No obstant això, la conductora manté el seu malestar per no haver pogut arribar al lloc de treball i per les conseqüències que aquesta situació podria tenir sobre la seva jornada i els seus ingressos.

El seu testimoni ha connectat amb altres persones que expressen frustració davant dels bloquejos. Entre les reaccions apareixen comentaris que reclamen respecte per als treballadors que no volen fer vaga, que qüestionen l’actuació dels piquets i que recorden que les reivindicacions laborals no haurien de convertir altres assalariats en perjudicats directes.

La qüestió de fons és senzilla: ningú no hauria de ser intimidat per exercir el dret de vaga, però tampoc per decidir no exercir-lo. El respecte a totes dues llibertats és imprescindible per preservar la legitimitat de les mobilitzacions laborals.

En el cas concret de Barberà del Vallès, la informació disponible procedeix principalment de la publicació de la conductora i de les fotografies que l’acompanyen. No consta en aquest relat una resolució policial o judicial que permeti confirmar una agressió ni atribuir responsabilitats a cap persona concreta.

Per això, el fet central és que una treballadora denuncia que no ha pogut accedir a la feina durant la vaga general i que una persona situada en un piquet li ha colpejat el capó amb una bandera. Tot i assegurar que el vehicle no presenta danys, critica haver perdut la possibilitat de treballar per una mobilització que no havia decidit secundar.

El cas ha generat una forta reacció a les xarxes i ha posat novament sobre la taula el debat sobre els piquets, la llibertat de circulació i el dret dels treballadors a escollir lliurement si volen participar o no en una vaga.

Aquest incident torna a posar sobre la taula el debat de sempre cada vegada que hi ha una vaga general: on acaba el dret de vaga i on comença el dret a treballar? Els sindicats defensen legítimament les seves reivindicacions i la capacitat de mobilitzar-se, però això no hauria d’implicar que els treballadors que decideixen no secundar la protesta hagin de patir intimidacions, bloquejos coercitius o possibles agressions. La qüestió no és estar a favor o en contra de la vaga, sinó entendre que la llibertat de fer vaga també exigeix respectar la llibertat de no fer-ne. I és precisament aquest conflicte, repetit convocatòria rere convocatòria, el que ha tornat a encendre les xarxes socials arran de l’incident denunciat a Barberà del Vallès.

- Et Recomanem -