La GoldenCat converteix Cerdanyola en epicentre esportiu i obre el debat sobre l’impacte d’acollir grans competicions.
Quan un pavelló municipal acull una final de seleccions amb graderies plenes, càmeres de televisió i presència institucional, el partit és només la meitat de la història. L’altra meitat és la projecció del territori que l’acull.
La disputa de la GoldenCat a Cerdanyola del Vallès es va convertir en l’acte central de la sisena Setmana Catalana de l’Esport, segons va informar L’Esportiu de Catalunya. Durant el descans de la final masculina entre Catalunya i Portugal, es va fer l’acte institucional amb la presència del conseller d’Esports de la Generalitat, Berni Álvarez, del president de la UFEC, Gerard Esteva, i del president de la Federació Catalana de Patinatge, Benjamí Pons.
La graderia va convertir la cita en una celebració col·lectiva de suport a les seleccions catalanes, amb patinadors i patinadores entrant a pista amb les banderes dels més de seixanta països que competien a Catalunya en aquesta edició, seguits per dos patinadores amb senyeres. Els Castellers de Cerdanyola del Vallès van aixecar dos pilars de 4 al so de les gralles mentre sonava l’himne nacional de Catalunya.
El retorn intangible d’acollir un gran acte
El conseller Berni Álvarez va comentar que “la Setmana Catalana de l’Esport s’ha consolidat en els últims anys com una cita anual imprescindible del calendari esportiu català” i va subratllar que “genera un impacte social i en la imatge exterior de Catalunya molt positiu”. Gerard Esteva, president de la UFEC, va reivindicar “una nació, una selecció” i va destacar “l’extraordinari suport a les seleccions catalanes”.
Aquestes declaracions apunten a una dimensió que sovint queda fora dels titulars: el valor de marca que un municipi obté quan es converteix en seu d’un esdeveniment amb ressò mediàtic i institucional. No es tracta només d’omplir un pavelló durant un cap de setmana, sinó de situar el nom del municipi en el mapa esportiu i en la memòria col·lectiva.
D’altres municipis han entès aquesta lògica i l’han convertit en estratègia. Vélez-Málaga va ser elegida seu de la Gala de la Federació de Periodistes Esportius d’Andalusia, que l’ajuntament va presentar com una oportunitat de projecció municipal i ús d’un espai renovat per acollir esdeveniments d’alt nivell, segons va informar l’Ajuntament de Vélez-Málaga.
La Nucia va ser designada seu de la Gala Nacional de l’Esport de 2027, un cas clar de com un municipi busca visibilitat mediàtica i retorn de marca a través d’un gran acte esportiu retransmès en televisió, segons va recollir Cadena SER.
Infraestructures i capacitat instal·lada
Acollir un gran esdeveniment no és només qüestió de voluntat institucional. Requereix infraestructures adequades, capacitat logística i, sovint, inversions prèvies que després queden al servei de la comunitat.
Múrcia s’ha posicionat com a referent en grans esdeveniments esportius, vinculant la celebració de competicions de primer nivell amb impacte econòmic, projecció de la marca ciutat i aprofitament d’infraestructures ja existents, segons va analitzar Murcia Plaza. La renovació tecnològica del Palau dels Esports de Múrcia mostra com un esdeveniment concret pot impulsar millores permanents en comunicacions i infraestructura per deixar capacitat instal·lada més enllà de la competició, segons va documentar Casadomo.
Aquest tipus de millores no són menors: una instal·lació esportiva que pot retransmetre en directe, amb connectivitat robusta i il·luminació professional, queda preparada per acollir altres actes, competicions escolars amb seguiment familiar o esdeveniments culturals amb projecció exterior.
La pregunta de fons: estratègia o oportunitat?
El cas de Cerdanyola planteja una reflexió que afecta molts municipis de mida mitjana: quan arriba un gran esdeveniment, hi ha una estratègia de comunicació i aprofitament darrere, o simplement s’acull l’acte i es deixa passar?
La presència institucional, la participació dels Castellers de Cerdanyola, la graderia plena i la retransmissió mediàtica són elements que sumen. Però el retorn real es mesura en clau de continuïtat: si l’equipament queda preparat per acollir més actes, si el municipi entra en el circuit de seus habituals, si la visibilitat es tradueix en més activitat esportiva local o en atracció de nous esdeveniments.
Pontevedra ha documentat com l’esport projecta la ciutat i ajuda que el turisme estranger creixi un 59% en només tres anys, segons va informar Diario de Pontevedra. Aquest tipus de dades mostren que la relació entre esport i projecció territorial no és retòrica: és mesurable.
El paper de les federacions i les institucions
Gerard Esteva va afirmar que “la Setmana Catalana de l’Esport és possible gràcies a l’aliança de la UFEC amb el Departament d’Esports i la gran tasca que federacions catalanes fan dia a dia amb esportistes i voluntaris. Aquesta suma és la que permet que l’esport català es projecti internacionalment i que les nostres seleccions competeixin al màxim nivell”.
Aquesta declaració posa de manifest que darrere de cada gran acte hi ha una xarxa de col·laboració institucional. Els municipis que entren en aquesta xarxa no només reben un esdeveniment: reben suport tècnic, visibilitat compartida i la possibilitat de repetir.
La clau està en si l’ajuntament local té capacitat de negociació, recursos de comunicació propis i una visió de ciutat que integri l’esport com a eina de projecció, no només com a servei bàsic.
Més enllà del resultat esportiu
La GoldenCat va deixar imatges potents: pilars castellers dempeus mentre sonava l’himne, patinadors amb senyeres, graderies plenes. Aquestes imatges circulen per xarxes, surten als mitjans i queden associades al nom de Cerdanyola.
Per a un municipi del Vallès Occidental, amb una posició geogràfica propera a Barcelona però amb identitat pròpia, aquest tipus de visibilitat no és menor. La pregunta és si aquesta visibilitat es consolida o si queda com una anècdota aïllada.
Lorca es va convertir en aparador d’un segle de turisme regional amb una gran exposició al Palau de Guevara, segons va recollir Murcia.com. Aquest exemple mostra com un municipi pot utilitzar un acte concret per projectar la seva història i la seva capacitat d’acollida.
Cerdanyola té ara l’oportunitat de fer el mateix amb l’esport: consolidar-se com a seu habitual d’actes de primer nivell, millorar les seves infraestructures de comunicació i connectivitat, i integrar aquests esdeveniments en una narrativa de ciutat que vagi més enllà del resultat a la pista. El partit ja s’ha jugat. Ara toca veure si el municipi aprofita el que ha guanyat fora de la pista.
- Et Recomanem -
