La Sala Capitular del Monestir de Sigena rep el seu nou alfarje

El Monestir de Sigena, a Osca, va acollir aquest divendres la presentació oficial del quart alfarje que recrea els que existien a la Sala Capitular, un nou èxit en el desenvolupament del projecte Sigena Màgica, impulsat per Juan Naya.

A més del seu impulsor, a l’acte han assistit el president d’Aragó, Javier Azcón; les conselleres d’Educació, Cultura i Esports, Tomasa Hernández, i de Benestar Social i Família, Carmen Susín; els directors generals de Cultura -Pedro Olloqui- i de Patrimoni Cultural -Gloria Pérez- i l’alcalde de la localitat osca, José Jaime Castellón.

El nou alfarje recrea l’artesonat mudèjar que cobrien originalment la Sala Capitular, un espai considerat pels experts com la “Capella Sixtina del Romànic”, i la seva destrucció l’any 1936 va suposar la pèrdua d’un dels grans tresors del patrimoni històric espanyol.

“Aquest quart alfarje representa molt més que una peça recuperada: és la confirmació que Sigena Màgica és un projecte sòlid, rigorós i viu. Cada avenç demostra que la recreació de la Sala Capitular no és un gest simbòlic, sinó un procés real de restitució del sentit profund de Sigena, basat en la recerca, l’excel·lència artesanal i el respecte absolut per la història”, ha afirmat Juan Naya, impulsor i líder del projecte Sigena Màgica.

INVESTIGACIÓ

La peça presentada és el resultat d’un llarg procés d’investigació històrica, artística i tècnica desenvolupat en el marc de Sigena Màgica. L’estructura del sostre en fusta, així com l’estudi dels motius decoratius, cromàtics i simbòlics, han estat definits pel mestre artesà Paco Luis Martos, Premi Nacional d’Artesania, fruit d’anys d’investigació específica sobre l’artesonat original de Sigena.

Segons ha indicat Paco Luis Martos, “l’elaboració d’aquest alfarje ha estat un procés llarg i molt rigorós, basat en anys d’investigació prèvia sobre l’artesonat original de Sigena. Des de la concepció de l’estructura fins a la definició dels motius decoratius, l’objectiu ha estat sempre el mateix: ser fidels a les tècniques medievals i transmetre aquest coneixement a l’equip que ha executat el daurat i la policromia. El resultat és fruit del treball col·lectiu i d’una gran disciplina artesanal”.

Sobre aquesta base rigorosa, el daurat i la policromia de l’alfarje han estat executats per un equip d’artesans d’Almudévar, coordinat per Javier Franco Portolés, en un procés de més d’un any i mig de treball, sempre sota la supervisió continuada de Paco Luis Martos i de la seva col·laboradora Florencia Iracema, especialista en tècniques històriques de policromia.

El resultat és una rèplica “d’altíssim valor científic, artístic i històric”, realitzada amb criteris de màxima fidelitat a les tècniques medievals, que permet comprendre de nou la unitat estètica i simbòlica de la Sala Capitular en tot el seu esplendor.

“Per a l’equip d’Almudévar ha estat una experiència extraordinària i molt exigent. Hem treballat durant més d’un any i mig aplicant tècniques històriques complexes, aprenent directament de mestres amb un coneixement profund del ofici. Ha estat un procés d’aprenentatge, responsabilitat i compromís amb un patrimoni que sentim com a propi”, ha destacat Javier Franco Portolés, coordinador de l’equip d’artesans d’Almudévar.

SIGENA

L’acte de presentació ha tingut lloc al mateix Monestir de Sigena. Durant la jornada, els assistents han pogut aproximar-se a la dimensió original del conjunt mitjançant recursos de mediació cultural que permeten visualitzar i experimentar la Sala Capitular com un espai total, integrant arquitectura, pintura mural i artesonat. Amb aquest quart alfarje, ja són quatre dels dotze que componien el sostre original els que han estat recreats.

Des de fa més de quinze anys, Sigena Màgica treballa en la recreació rigorosa i documentada de la Sala Capitular del Monestir de Sigena, combinant recerca històrica, artesania tradicional, innovació tecnològica i divulgació cultural.

La presentació d’aquest quart alfarje consolida el projecte com una de les iniciatives de recuperació patrimonial més ambicioses i singulars d’Europa, i reafirma a Sigena com un espai viu de coneixement, emoció i llegat.