El control de la seguretat i el pla de transformació de la Mina marquen el 2025 a l’àrea metropolitana

ACN Barcelona – El tiroteig del 7 de gener al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs ha condicionat el darrer any la política social i de seguretat a un barri ja prou degradat i marcat per l’estigma. Grans dispositius policials per lluitar contra els clans del narcotràfic o l’acceleració de la posada en marxa del pla de transformació de la Mina per avançar l’enderroc de l’edifici Venus a 2028 han marcat l’agenda. En el seu tram final, el 2025 s’ha vist agitat per l’aparició de la pesta porcina africana, amb epicentre a Cerdanyola del Vallès; el final de la instrucció del cas Helena Jubany, amb l’empresonament de Santi Laiglesia 24 anys després de l’assassinat, o el desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona, on malvivien uns 400 migrants.
7 de gener Un tiroteig amb prop de 150 trets en un foc creuat entre clans enfrontats pel control del narcotràfic al barri de la Mina evidencien encara més la situació de degradació d’aquesta zona de Sant Adrià de Besòs. Durant les setmanes posteriors, els Mossos d’Esquadra es despleguen de manera intensiva al barri, fan prop de 600 identificacions i rastregen més d’un centenar d’armes. La investigació dona fruits i, al març, un operatiu amb més de 350 agents deté onze persones i intervé nou armes de foc als edificis Venus i Saturn. Els incidents i els operatius policials es van succeint al barri al llarg de l’any i, en paral·lel, les administracions ultimen l’enèsima versió del pla de transformació de la Mina. A finals d’octubre, la Generalitat anuncia un canvi d’estratègia per al reallotjament i enderroc de l’edifici Venus. Els veïns es reubicaran íntegrament en habitatges de segona mà per poder avançar l’enderroc a l’any 2028, dos anys abans de la darrera previsió. El pla preveu altres mesures, amb una inversió global de 113 milions d’euros en habitatge social i equipaments.

15 de gener RDM Group anuncia el tancament de la planta de Castellbisbal (Vallès Occidental), que produeix principalment cartó estucat de fibres reciclades, i que deixarà al carrer 237 persones. La decisió genera un conflicte entre la plantilla i la direcció, amb situacions de tensió a les portes de la planta que implica la intervenció dels Mossos. El 3 de febrer passa el mateix amb la companyia d’arts gràfiques Eurohueco, amb un ERO per tancar la planta del mateix municipi i que afecta 150 treballadors. El 21 de març el fabricant de filtres i components per a l’Automoció Fragola Iberia anuncia un ERO per acomiadar 38 dels 65 treballadors de la planta de Cerdanyola del Vallès, justificant-ho per una previsió de pèrdues econòmiques per a aquest 2025.

7 de febrer Es desencalla el conflicte de la Casa Orsola. L’Ajuntament de Barcelona i l’entitat del Tercer Sector Hàbitat 3 arriben a un acord per comprar per 9,2 milions d’euros la finca convertida en un símbol de la lluita per l’habitatge. L’alcalde, Jaume Collboni, assegura que “Barcelona defensarà el dret a l’habitatge” i defensa “canviar les regles del joc”. La solució arriba poc després que s’ajornés fins a dues vegades el desallotjament d’un veí, la primera per la presència massiva de manifestants, i després de prop de tres anys d’incertesa i lluita veïnal. L’acord final és possible gràcies a la intervenció del Síndic de Greuges de Barcelona, que lidera un procés de mediació entre les parts. D’aquesta manera, es posa fi a un conflicte iniciat el desembre del 2021, quan els veïns van denunciar que el fons d’inversió que havia comprat l’immoble no els volia renovar els contractes i després els hi havia apujat el lloguer com si fos de temporada.

8 de maig Es desallotgen els assentaments de Vallcarca. L’Ajuntament de Barcelona executa finalment el desallotjament de les barraques de Vallcarca al·legant que “el risc era imminent” l’endemà d’un incendi en aquest espai amb una persona ferida. Els que també temen que els facin fora són veïns de les finques ocupades del mateix barri i l’Ajuntament reitera a l’estiu que l’única opció és enderrocar-les. A la tardor, enmig de les negociacions entre govern i BComú per al pressupost i les ordenances fiscals, s’acorda trobar una solució negociada amb la mediació de la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Durant el 2025, l’Ajuntament també desallotja assentaments al Parc de Joan Miró i els que hi ha al voltant del pont de Calatrava. Durant l’any, el consistori també desallotja espais com l’Antiga Massana i naus de l’antiga fàbrica L’Escocesa.

10 de juny El Govern, el ministeri de Transports i Aena acorden l’ampliació de l’aeroport del Prat amb una inversió de 3.200 milions d’euros per allargar la tercera pista, construir la terminal satèl·lit i remodelar la T1 i la T2. L’objectiu de les parts és tenir enllestida la proposta el 2033 i fer-ho preservant les àrees mediambientals de l’entorn de la Ricarda. El debat polític i les crítiques dels ecologistes no cessen al llarg de l’any. El primer pas per a l’ampliació és la redacció del pla director tècnic, que es licitarà amb un pressupost de 4,5 milions d’euros. El procés, segons Aena, s’allargarà a partir d’ara un màxim de cinc anys.

23 de juny Badia del Vallès commemora el mig segle de vida amb un acte central amb presència dels reis Felip i Letícia. És el punt àlgid d’un any marcat per esdeveniments al voltant del record dels inicis del municipi, primer com a part de Cerdanyola i Barberà, i des de 1994 com a localitat independent. L’any està marcat pels passos per començar a retirar l’amiant dels 127 edificis que en conté arreu de la localitat, així com la voluntat de renovació i creixement, amb una proposta com la de convertir-se en districte universitari de la UAB. Per primer cop, a més, s’ha anunciat l’expansió del municipi des de la seva creació amb una parcel·la d’11 hectàrees al front del riu Sec, on es construiran dos supermercats que donaran feina a un centenar de persones i una parcel·la residencial destinada a la comunitat universitària.

15 de juliol La Guàrdia Civil deté a Mataró un dirigent del moviment supremacista xenòfob Deport Them Now UE per un presumpte delicte d’incitació a l’odi després de difondre a través de les xarxes socials un comunicat que cridava a fer una “cacera” contra el col·lectiu magribí de Torre Pacheco (Múrcia). Dos dies després, el 17 de juliol, el jutge l’envia a presó. L’extrema dreta també fa soroll al Vallès. A Terrassa, el 25 d’abril, el grup de Vox obliga a suspendre el ple després d’exhibir samarretes acusant l’alcalde, Jordi Ballart, de silenciar violacions a la ciutat, i en la represa en dies posteriors acaba expulsant els regidors de la sessió. També per festa major la formació protagonitza una topada amb el govern municipal i la resta de forces en un acte organitzat per les entitats de cultura popular. A Sabadell, Vox aprofita un episodi a principis de juliol amb un grup d’ocupes violents al sud de la ciutat per intentar emular la situació de Torre Pacheco, i a l’octubre, a la mateixa zona, focalitza en la cocapital vallesana uns cursos d’àrab que es fan a tot Catalunya, provocant la resposta de grups antifeixistes a les seves convocatòries. El 16 d’octubre, l’agitador Vito Quiles comença des de la UAB una gira per diverses universitats de tot l’Estat. Ho fa sense autorització del Rectorat, motiu pel qual no hi pot dur a terme cap acte, però la seva presència genera episodis de tensió i càrregues policials a grups antifeixistes que denunciaven la seva presència al campus.

16 de setembre La ‘manada de Castelldefels’ admet la violació de tres noies la primavera de 2021 i pacta amb la fiscalia i les acusacions unes penes d’entre d’entre 3 anys i 11 mesos de presó i 8 anys i 5 mesos, a més d’una indemnització de 100.000 euros, rebaixant considerablement la petició inicial de condemna. Els cinc membres del grup acaben condemnats per agressió sexual i pertinença a organització criminal dedicada als delictes sexuals. En l’àmbit de la violència masclista, també experimenta un tomb el cas de les germanes pakistaneses de Terrassa, assassinades al seu país el 2022 pels sues propis familiars per no acceptar un matrimoni forçós. Tot i que l’assassinat no es podrà jutjar perquè es va cometre al Pakistan, un jutge de Terrassa asseurà al banc dels acusats els germans i el pare d eles noies per obligar-les a un matrimoni forçós, maltractaments i coaccions. A Mataró, surt a la llum un cas d’agressions sexuals a una usuària d’un alberg municipal per donar aixopluc a persones sense sostre.

22 de setembre Un macrodispositiu format per més de 150 agents de Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil, Policia Nacional, Policia Local i 150 tècnics municipal executen el desallotjament d’un càmping il·legal ubicat en uns terrenys rústics a l’entorn de la zona agrícola de les Cinc Sènies de Mataró. En total hi havia 163 persones vivint-hi, alguns d’ells en situació de vulnerabilitat que havien estat víctimes de l’engany dels promotors de l’espai. De la investigació policial es desprèn que arrendaven les parcel·les per uns 300 euros mensuals, a més de cobrar-los la llum i l’aigua, que tenien punxada. S’haurien embutxacat més d’un milió d’euros de manera fraudulenta.

7 d’octubre Arrenca un macrotall sense precedents de setze mesos a la línia R3 de Rodalies amb l’objectiu de desdoblar la via entre Parets del Vallès i la Garriga i remodelar l’estació de Montcada Bifurcació. Les obres obliguen a suplir el servei ferroviari amb un servei alternatiu per carretera, amb 58 busos i 43.500 places diàries per enllaçar Barcelona amb la Garriga, Centelles i Vic. Les queixes d’usuaris i ajuntaments sobre les freqüències dels busos marquen els primers dies de la nova situació i Renfe acaba fent reforços en alguns punts per millorar les connexions d’Osona i el Vallès amb Barcelona. Amb tot, Renfe calcula que el macrotall ha provocat una caiguda dels passatgers habituals del tren del 20% en el tram afectat. A l’extrem sud de Barcelona, els usuaris de Rodalies també han patit un tall d’una setmana a l’R2, entre Sitges i Gavà, per unes obres a l’estació de Castelldefels.

28 de novembre Es detecten dos casos positius de pesta porcina africana (PPA) en dos senglars a Bellaterra. Inicialment s’atribueix a la ingesta d’un aliment que podria haver transportat algú a través de l’autopista AP-7, però es determina que el virus podria procedir d’un dels centres d’investigació, com l’IRTA-CRESA, situat al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i agents de la Guàrdia Civil i els Mossos hi accedeixen per recollir informació. La situació obliga a establir prohibicions d’accés al medi natural en un radi de 20 quilòmetres, amb especial atenció als 6 més propers al punt on van aparèixer els primers casos. A més, el sector porcí se’n veu ressentit, amb la prohibició d’exportar carn a aquelles explotacions situades dintre de l’àmbit d’afectació.

28 de novembre La jutgessa titular del jutjat de primera instància número dos de Sabadell envia a presó provisional sense fiança Santi Laiglesia com a presumpte autor de l’homicidi d’Helena Jubany el 2001. L’investigat sempre havia defensat que no havia vist Jubany els dies anteriors a la seva mort i davant la jutgessa es va acollir al seu dret a no declarar. El principal sospitós ja va estar imputat quan van passar els fets, però 24 anys després, les noves tècniques científiques han permès detectar ADN seu a la roba que duia Jubany el dia que va ser llençada daltabaix del terrat d’un edifici de Sabadell. Amb la declaració i empresonament de Laiglesia, la instrucció del cas acaricia la seva fi i tant Laiglesia com l’atre investigat Xavi Jiménez són més a prop de judici.

17 de desembre Els Mossos d’Esquadra desallotgen per ordre judicial l’antic institut B9 de Badalona. L’espai es va ocupar el 2023 i en aquests anys hi ha arribat a malviure uns 400 migrants. Darrerament, el B9 s’havia convertit en un focus de conflictivitat, amb casos de baralles, robatoris o drogues, un brot de tuberculosi i, fins i tot, un assassinat. L’Ajuntament, propietari de l’immoble, volia recuperar el solar per fer-hi, en el futur, una nova comissaria de la Guàrdia Urbana a la zona sud de la ciutat. A més, l’alcalde, Xavier Garcia Albiol s’havia mostrat molt contundent contra el col·lectiu d’ocupes i diu públicament que els vol fer fora de la ciutat. Els dies posteriors, un gruix de les persones desallotjades acampen a la ciutat i es produeixen moments de tensió amb la policia. Davant la inacció del consistori per oferir una alternativa d’emergència als desallotjats, la Generalitat i les entitats socials intenten mobilitzar-se, però els recursos no arriben per a tothom.