Creix el nombre d’esportistes d’elit que emprenen després de retirar-se

El final d’una carrera esportiva marca un punt d’inflexió en la vida de qualsevol atleta. Retirar-se no sempre significa aturar-se; per a molts esportistes d’elit, és l’inici d’una nova etapa on canalitzen la disciplina, l’esforç i la visió estratègica adquirides en l’alta competició cap a altres projectes professionals o empresarials.

Segons l’estudi ‘Ocupabilitat dels esportistes d’elit espanyols retirats’, només sis de cada deu planifiquen la seva retirada i més d’un terç dels esportistes (36,9%) reconeixen no tenir resolta la seva situació laboral en deixar la competició.

En molts casos, els esportistes continuen vinculats a l’àmbit esportiu, i fins i tot a la disciplina en la qual van assolir l’èxit. És el cas d’Emilio Sánchez Vicario, un referent del tennis espanyol als anys 80, que porta més de 25 anys combinant amb èxit l’educació i l’esport d’elit a través de l’ES American School. Amb seu a Barcelona i Florida, l’acadèmia-col·legi ha estat pionera en oferir un model educatiu integral que permet als joves talents desenvolupar-se tant acadèmicament com esportivament.

“Més de 10.000 alumnes de més de 100 nacionalitats han passat per la nostra acadèmia. M’enorgulleix veure com l’esport es converteix per a ells en una escola de vida. El nostre objectiu sempre ha estat oferir-los un futur en què formació i esport caminin junts, perquè l’èxit no depèn només de guanyar, sinó d’estar preparat per al que vindrà després”, afirma Emilio Sánchez Vicario.

A Manacor, Rafa Nadal va impulsar la Rafa Nadal Academy, que va obrir les seves portes l’octubre de 2016. Per la seva banda, Sergi Bruguera, doble campió de Roland Garros i excapità de la Copa Davis, ha trobat el seu camí en l’assessorament financer a esportistes d’elit.

Entre les tennistes que han sabut reinventar-se, Serena Williams n’és un bon exemple. Després de retirar-se del tennis professional el 2022, Williams ha centrat la seva carrera en l’àmbit empresarial, invertint en startups, fundant la seva pròpia firma de capital risc (Serena Ventures) i llançant línies de moda i cosmètica, entre altres iniciatives. En el seu moment, la pròpia Serena va manifestar que els negocis són com el tennis, cal entrenar cada dia.

Roger Federer ha sabut projectar el seu llegat més enllà de les pistes a través de la seva aliança amb la marca suïssa On, en la qual no només col·labora com a imatge, sinó també com a inversor. El seu vincle amb la companyia ha impulsat el creixement de les seves sabatilles i productes esportius, convertint-se en una de les associacions més reconegudes del tennis modern. Federer ha aconseguit així mantenir-se lligat a l’esport mentre construeix un projecte empresarial propi.

En el futbol és freqüent trobar exemples d’exjugadors que continuen vinculats a l’esport i alhora potencien la seva faceta empresarial. Míchel, Zinedine Zidane o, més recentment, Xabi Alonso són exemple d’aquells que han decidit continuar la seva passió des de les banquetes. Tots ells exjugadors del Reial Madrid han trobat en la figura d’entrenador una manera de seguir lligats al futbol i de mantenir l’ambició que els va caracteritzar en la seva etapa com a futbolistes.

Zinedine Zidane, a més, ha ampliat la seva activitat amb projectes com els seus centres esportius Z5, on combina pàdel i futbol en espais d’oci. La seva aposta empresarial reforça la seva presència en l’esport des d’una vessant més innovadora i demostra com ha sabut transformar el seu prestigi en iniciatives amb projecció de futur.

Hi ha qui decideix reinventar-se en una vessant més empresarial, mantenint el vincle amb l’esport des d’una nova perspectiva. Gerard Piqué, exjugador del Barça, ha impulsat projectes que han canviat la manera d’entendre l’esport amb la creació de la Kings League, una lliga de futbol 7 amb un format innovador, que compta amb la participació d’exjugadors i jugadors de primer nivell com Neymar Jr o Lamine Yamal.

I si hi ha un exemple que resumeix aquesta idea que “quan acaba la carrera esportiva comença l’empresarial”, aquest és Michael Jordan. El sis vegades campió de l’NBA amb els Chicago Bulls va saber convertir el seu llegat esportiu en un imperi empresarial. A través de la seva associació amb Nike, la marca Air Jordan es va transformar en un fenomen global que avui genera milers de milions de dòlars anuals. A més, Jordan es va convertir en propietari dels Charlotte Hornets, sent un dels primers esportistes a assolir l’estatus de multimilionari gràcies a les seves inversions. L’esportista més ben pagat de la història simbolitza l’auge de l’esportista-emprenedor: algú que transcendeix les pistes per convertir-se en referent en els negocis.

Però està clar que té competidors que aviat el podran superar si saben tenir la seva visió de futur i crear el seu imperi amb el seu llegat. Ronaldo, Messi, Federer podrien emular-lo.